Examen

L’expressió escrita del C2: què avaluen exactament

Actualitzat el 2026-08

És la part de l’examen on es decideix tot. A la prova de C2, l’Àrea 1 —comprensió lectora i expressió escrita— val el 57 % de la qualificació, dura tres hores i és eliminatòria: cal obtenir-hi un mínim del 60 % per poder aprovar, per bé que hagis anat bé a la resta. Entendre com es corregeix no és una curiositat: és la informació que et permet decidir on inverteixes el temps d’estudi.

Els criteris de correcció

Els textos es valoren amb una graella de criteris. Encara que la ponderació concreta pot variar segons la convocatòria, els blocs són sempre aquests cinc:

1. Adequació

Que el text respongui a la situació comunicativa: gènere, destinatari, propòsit, registre i extensió. És el criteri amb què més gent perd punts sense adonar-se’n, perquè no té res a veure amb «saber català»: té a veure amb llegir l’enunciat. Si et demanen un informe intern per a la direcció del centre i escrius un article d’opinió, la resta ja no importa gaire.

2. Coherència

Que les idees siguin pertinents, estiguin ordenades i no es contradiguin. Es valora la progressió temàtica: cada paràgraf ha d’aportar informació nova i relacionada amb l’anterior.

3. Cohesió

Els mecanismes que enllacen el text: connectors, pronoms febles, temps verbals coherents, puntuació, referència anafòrica i substitució lèxica. És el criteri on la llengua catalana té elements propis (hi, en) que un text traduït mentalment del castellà no té.

4. Correcció

Ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic normatiu. Aquí compten els accents, els apòstrofs, les concordances, els relatius, els barbarismes. Cada error compta poc; el conjunt d’errors compta molt.

5. Riquesa i variació

Precisió i varietat lèxica, complexitat sintàctica, ús de recursos propis del nivell. La diferència entre C1 i C2 es juga sobretot aquí: al C2 s’espera subordinació complexa, matisos modals, fraseologia genuïna i control del registre.

Com es tradueix això en decisions mentre escrius

Criteri	Decisió concreta
Adequació	Subratlla l’enunciat i fes una llista de condicions abans d’escriure. Compta les paraules al final.
Coherència	Fes un esquema de tres idees. Si una idea no cap a l’esquema, fora.
Cohesió	Un connector fort per paràgraf i com a mínim dos pronoms hi/en en tot el text.
Correcció	Reserva set minuts finals per a tres passades separades: accents, apòstrofs, concordances.
Riquesa	Prohibeix-te repetir cap substantiu clau més de dues vegades; prepara sinònims dels temes habituals.

Què costa realment els punts

Els textos que es queden just per sota del llindar eliminatori rarament fallen per faltes greus. Solen fallar per acumulació: dotze o quinze errors petits d’apostrofació i accentuació, dos o tres calcs de connector, un lèxic pla i una estructura de paràgrafs poc marcada. És a dir, per coses que es corregeixen amb entrenament sistemàtic, no amb més gramàtica.

El diagnòstic aquí és clau: si no saps si el teu problema és de correcció o d’estructura, estudiaràs allò que et fa sentir còmode i no allò que et fa fallar.

Com practicar quan no tens qui et corregeixi

Escriure sense correcció serveix per guanyar velocitat, però no per corregir errors: si repeteixes un error trenta vegades, l’automatitzes. Si no tens un corrector humà, com a mínim:

Escriu cronometrat i sense diccionari, com a l’examen.
Deixa reposar el text 24 hores i corregeix-lo tu mateix amb la graella dels cinc criteris al davant.
Manté una llista personal d’errors recurrents i revisa-la abans de cada text nou.
Reescriu el mateix text una setmana després; comparar les dues versions ensenya més que escriure’n dos de diferents.

Amb tot, l’única manera de saber si el teu text arribaria al 60 % és que algú l’avaluï amb els criteris oficials. La distància entre «em sembla que està bé» i «compleix la rúbrica» és exactament la distància entre presentar-se i aprovar.

Comprova si realment ho domines

Vint preguntes de nivell C1-C2 i un resultat per àrees en uns cinc minuts. Gratuïta i sense registre.

Fes la prova de nivell