Accentuació i dièresi: les regles que cauen al C1 i al C2

Actualitzat el 2026-08

L’accentuació és el bloc més rendible de tota la preparació: les regles són poques, tancades i no admeten excepcions arbitràries. Qui les domina guanya punts segurs a l’Àrea 2 i, sobretot, evita la pluja d’errors ortogràfics que penalitza l’expressió escrita, on cada falta compta.

La regla general

Porten accent gràfic:

Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en -en o en -in: cafè, camió, comprès, entén, Berlín.
Les planes que no acaben en cap d’aquestes terminacions: fàcil, càstig, telèfon, mòbil.
Totes les esdrúixoles, sense excepció: màquina, brúixola, període, exàmens.

D’aquí surt un dels ítems clàssics de la prova: examen no porta accent (plana acabada en -en), però exàmens sí, perquè en plural es converteix en esdrúixola. El mateix passa amb origen → orígens, jove → joves (que continua sent plana) i caràcter → caràcters.

Obert o tancat

Aquesta és la part que més insegura fa la gent. La regla pràctica:

a sempre obert: à (màquina, català, allà).
i i u sempre tancats: í, ú (camí, comú).
e i o poden ser obertes (è, ò) o tancades (é, ó), segons la pronúncia.

Per a la e i la o la tria depèn de la pronúncia, i el més pràctic és memoritzar per famílies. Porten accent tancat els mots acabats en -ó i -ós (cançó, camió, famós) i, en el model valencià, els acabats en -é (café, interés, comprés). Porten accent obert els acabats en -è del model central (cafè, interès, perquè) i la majoria de planes i esdrúixoles amb e tònica (telèfon, època, cèntim). Les dues varietats són normatives: l’únic que no pots fer és barrejar-les dins d’un mateix text.

Els quinze diacrítics vigents

La reforma de l’Institut d’Estudis Catalans del 2017 va reduir dràsticament la llista d’accents diacrítics. Ara només en queden quinze parells:

bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vés/ves.

Això vol dir que dóna, véns, ós, sóc, fóra, mòlt o nét ja no s’accentuen com a diacrítics (tot i que alguns porten accent per regla general: sóc ha passat a soc, nét a net). Escriure’ls a l’antiga es compta com a error. Els derivats dels quinze parells sí que mantenen l’accent: adéu, redéu, subsòl, rodamón.

La dièresi, punt per punt

La dièresi fa dues feines molt diferents:

1. Indica que la u dels grups gu/qu es pronuncia

Aigües, qüestió, ambigüitat, freqüència, pingüí, adeqüi. Si la u és muda, no hi va res: guerra, aquell.

2. Indica que la i o la u no formen diftong

Traduïm, agraïa, veïna, diürn, Lluïsa, suïcidi. Sense la dièresi, llegiríem un diftong inexistent.

Les excepcions que cal saber de memòria

Si la i o la u són tòniques i els correspon accent gràfic, l’accent substitueix la dièresi: país, veí, agraí. Quan no hi ha accent, cal la dièresi: països, veïna, agraïa.
Infinitiu, futur, condicional i gerundi dels verbs del tipus traduir: traduir, traduiré, traduiria, traduint — sense dièresi. Però traduïm, traduïu, traduïa, traduït — amb dièresi. Aquesta excepció és l’ítem d’examen més repetit del bloc.
Prefixos i sufixos cultes: coincidir, reunir, contraindicació, i els sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista.

Errors freqüents en textos d’examen

Barrejar models dins d’un mateix text: escriure interès en un paràgraf i café en un altre. Tria una varietat i mantén-la.
*Sóc, *dóna, *véns amb accent antic.
Manca de dièresi en formes verbals: *traduia, *agraia, *conduia.
Accent a *periode o *examens, oblidant que són esdrúixoles.
*Aigüa en singular (és aigua; la dièresi apareix al plural, aigües).

Com fixar-ho

Tracta l’accentuació com un examen de conducció: no cal entendre-la més, cal automatitzar-la. Fes blocs de vint paraules, corregeix immediatament i anota només les que has fallat. Al cap de dues setmanes, la teva llista personal d’errors tindrà quinze o vint paraules, i aquestes són les úniques que has de repassar la vigília.

Comprova si realment ho domines

Vint preguntes de nivell C1-C2 i un resultat per àrees en uns cinc minuts. Gratuïta i sense registre.

Fes la prova de nivell